Mil tres-cents quaranta-sis centímetres cúbics

Tretze centímetres i mig d'ample. Vint-i-ú de llarg. Quatre setanta-cinc de gruix. Des de fa tres setmanes, cada dia surto de casa amb 1346 centímetres cúbics de paper sota el braç.

 

[@more@]

Sí, ho heu endevinat: m'estic rellegint Incerta Glòria. Per què? Bàsicament perquè sí i punto, hombre ya. Però també perquè tinc el pressentiment que ben aviat, quan menys m'ho esperi, en sentiré parlar i vull tenir-la ben present. Potser serà a l'ascensor, o a la cua del pa, o a la fenya, o en una sobretaula, o en un programa de Telecinco, o al ràdio, o en un recital de la Núria Feliu, o vés-a-saber-on, però he tingut una visió i vull estar preparat per quan arribi.

 
Conclusions d'aquesta relectura? Tenint en compte que jo sóc de ciències, poques en puc aportar. Resumint-les en quatre punts, diria que:

 
1 – Incerta Glòria ocupa més que un tretrabrick de litro. També podríem dir que la moto del Dani Pedrosa cubica menys que Incerta Glòria.

 
2 – El Soleràs és (substituiu el contingut d'aquest parèntesi per una expressió sinònima de "la polla", però més bensonant, que vosaltres teniu estudis i bons modos).

 
3 – Dingú (i quan dic dingú vull dir dingú ) no ha estat capaç de crear un personatge més daixonses (i quan dic daixonses vull dir daixonses) que en Cruells. Vamos, que no sé dir-ho. Però si hagués estudiat aquestes coses de la literatura i tal diria que és el personatge més ben construït, amb més fondo, més complex i més turmentat, però més savi (ole!) de tota la literatura catalana. Ara bé, tenint en compte que jo tampoc no l'he llegida tota (la literatura catalana, vull dir), fa de mal comparar…

 
4 – Tothom (i quan dic tothom exagero) ha llegit IG. I als fets em remeto. M'explico: com que costa dissimular el llibre sota l'abric i és d'aquells que llama l'atenció (per volum), no he pogut evitar interrogatoris d'ascensor d'aquells que comencen amb el típic: Què estàs llegint, Zinc? La resposta meva, en tots els casos, ha estat la mateixa. Un clàssic: Incerta Glòria. I mésomenus tothom la coneixia o li sonava. Fins i tot n'hi ha un que em va recordar que fa anys se n'havia fet una versió radiofònica! Però també m'he trobat el típic que, sense saber-ne res de res, s'ha volgut fer el xulo i en sentir "classic català", m'ha engegat: ah, està bé! És que de tant en tant va molt bé llegir literatura dels segles divuit i dinou…

 

Però sobretot, sobretot, sobretot, em queda la sensació de no saber re de re. De no ser capaç, ja no de respondre, sinó ni tan sols de plantejar-me les grans qüestions que es plantegen a IG. I és que… Què sabem dels camins que es fressen sota terra les arrels d'un gran arbre? No en sabem re. Bembé re.

 

 



12s comentaris

#336

Emulant el gran bloginstant, us faig saber que una frase que m'hauria agradat no sentir, avui, és:

 

"La meva mare té els baixos llogats"

 

(Vale. La senyora que l'ha dit es referia al garatge de la casa de la seva anciana mare, però un servidor no ha pogut evitar un calfred anguniós…) 

 

[@more@]



10s comentaris

Arrels quadrades

Per problemes aliens a la voluntat d'un servidor, la publicació del post previst per aquesta nit queda suspesa. Ambès d'aixòs, avui us oferirem la retransmissió en directe de la resolució de l'arrel quadrada de 104976.

 

[@more@]

Avantmatx: el full encara està en blanc, però el 104976 i el símbol de l'arrel quadrada, els autèntics protagonistes, estan a punt d'aparèixer damunt del paper. Tot fa pensar que estem a punt d'assistir a una gran nit per les matemàtiques.

 

Minut 0: els protagonistes no s'han fet esperar. Ja tenim el 104976, que actuarà com a radicant, i el simbolet de l'arrel, que juga com a radical.

Minut 0,5: el simbolet de l'arrel quadrada comença a fer estiraments.

 

Minut 2: Ara sí que sí! Comença el joc de vritat! Les xifres del 104976 s'han agrupat de dues en dues. Seguim d'aprop les dues primeres (10) i….COMPTEEEEEEEEEEE!!! Apareix la primera xifra del resultat!!!! És un 3, puix el quadrat de 3 és 9, que és el que s'acosta més al 10. Si hagués aparegut un 4 la jugada hauria estat invalidada per fora de rang!

Minut 3: UUUUUUUIIIIIIIIIIIIIIII! Jugada mestra! El quadrat del 3 (recordem que era un 9) s'ha situat sota el 10 i han generat una perfecta resta el resultat de la qual ha estat 1. Mentrestant, per la banda dreta, just sota el resultat, ha aparegut un 6, que és precisament EL DOBLE de la primera xifra del resultat (que recordem que era un 3).

Minut 4: La Caixa. Parlem? La retransmissió de la resolució de l'arrel quadrada  de 104976 és una gentilesa de la Caixa. La Caixa: sempre amb les matemàtiques!

 

Minut 4,5: El joc s'ha adormit. El públic comença a xiular el radicant que,  esperonat per la crítica, mou fitxa i fa baixar les dues següents xifres (49) al costat del resultat de la resta. De tot plegat en surt un 149 que anima una mica el joc. El 9 està gordo, però encara té tècnica. De totes maneres, l'1 i el 4 s'ajunten i el deixen de banda

Minut 6: OH! OH! OH! OH! Això sí que no s'ho esperava ningú! Això sí que no s'ho esperava NINGÚÚÚÚÚÚÚÚ! El 14 s'ha dividit pel valor auxiliar del resultat (recordem que era un 6) i, sense tenir en compte els decimals ni re, ha aparegut un 2 que s'ha situat a la dreta de la xifra del resultat (recordem que era un 3) i, ai las!, també de l'auxiliar del resultat (recordem que era un 6)! ASPACTACULÀ!

 

Minut 7,5: Això és un despropòsit. El públic està indignadíssim i treu els mocadors. Ningú no enten re de re. El 62 que teníem al resultat auxiliar s'ha multiplicat per la darrera xifra que s'ha afegit a la dreta del resultat principal (recordem que era un 2). Però això no és tot, aixònoéstot, aixònoestot, aixònoestoooooooooot! El resultat d'aquest producte (124) s'ha situat sota el 149 i S'HA RESTAT. De tot plegat n'ha sortit un 25 que ha provocat, ara sí, l'ovació del públic!

Minut 9: la història es repeteix. Tal i com ha passat en el minut 3, després de la resta ha aparegut, just a sota de les caselles del resultat i del resultat auxiliar, una tercera casella de resultat auxiliar (64) que és, com abans, el doble del resultat definitiu que teníem fins el moment (32).

Minut 9,5: Aquí falta molta imaginació! S'està repetint el que ja hem vist fa una estona. Les dues següents xifres del radicant (76) han baixat al costat del 25 formant un esplèndid 2576. El 6 també està gordo, però encara té tècnica. De totes maneres el 2, el 5 i el 7 s'agrupen i el deixen de banda. El 257 es divideix pel valor del segon resultat auxiliar (64) i, passant olímpicament dels decimals, el 4 que s'ha obtingut s'ha situat a la dreta del valor del resultat principal i del segon resultat auxiliar! Què? No heu entès re? Doncs truqueu a la Caixa i parleu-ne! La Caixa, sempre amb les matemàtiques!

Minut 12: això és una vergonya! El joc és molt poc imaginatiu i s'ha tornat a repetir la jugada del minut 7,5. El segon resultat auxiliar (644) s'ha tornat a multiplicar per la darrera xifra que s'havia afegit al resultat (recordem que era un 4). El resultat del producte s'ha situat sota el 2576 i, OOOOOOOH!!!!! La resta és zero. Larestaészero. Larestaészerooooooooo!!

 

El vestidor: La resta és zero i el resultat és exacte! S'ha acabat el partit i ja tenim guanyadooooooooooor! L'arrel quadrada de 104976 és exactament 324! Moltes felicitats als encertants. Recordem que, cas de no haver-n'hi, s'acumula pel pot de la setmana que ve i tot això que tenim.

 

Veu en off: La Caixa, sempre amb la matemàtica, espera que els hagi agradat la resolució d'aquesta arrel quadrada i els convida a seguir la setmana que ve la resolució, pel mètode de Ruffini, del límit (quan n tendeix a èquits) d'infinit partit per zero.

La Caixa, sempre amb les matemàtiques!



23s comentaris

Escapant de la crítica

Escapant de la Crítica

Pere Borrell del Caso, 1874

 

 

No, no i no. Jo fujo! Em nego a sortir en un post d'aquest imbècil.

 

[@more@]

Sí, sí, t'ho dic a tu, Zinc de Can Piritione. No et facis el despistat. Et penses que ets gracioset? I una merda. Ja és hora que algú t'ho digui ben clar: ets patètic. Molt jiji-jaja, però ja fa temps que aquest bloc no fa cap mena de gràcia. I jo no ho hi vull sortir.

 

No, no i no. Jo fujo! Em nego que facis brometes tontes de les teves a costa meva. No, tiu, no. No permetré que facis afirmacions graciosetes del tipo aquest és el setè fill del senyor Venanci de Girona (que té sis fills). Et repeteixes, Zinc. Ets tremendament pesat. Sempre parles del mateix. Que si senyor Venanci de Girona (que té sis fills), que si Núria Feliu, que si Fiatpuntu, que si senyora Dulores, que si blablablablablablabla… No, no i no. No fas riure i ja ho saps, però els quatre de sempre que et llegeixen et fan creure el contrari. Tot plegat ben trist.

I quan intentes ser seriós encara és pitjor. Més patètic. Més absolutament lamentable. És que no ets conscient que has assolit les cotes més altes de nyonyeria de la catosfera? Tot plegat faria riure, si no fes plorar.

 

No, no i no. Jo fujo! Em nego a sortir en un post teu, Zinc de Can Piritione. Abandono el barco i deixo el quadre en negre.

 

I comenta el no-res, si tens collons.

 

17s comentaris

Santa Prisca

Una setmana tan curulla d'onomàstiques com aquesta que estem a punt de tancar no podia acabar d'altra manera que no fos recordant que avui celebrem la gloriosa diada de Santa Prisca, verge i màrtir (i, des d'avui mateix, patrona oficial d'aquest bloc).

 

[@more@]

Serveixi aquest modest post com a humil felicitació, homenatge i reconeixement a les 35 Prisques catalanes, s'amaguin on s'amaguin.

 

Amigues Prisques de Catalunya: heu de saber que no esteu soles! Arreu del món sou un exèrcit, i hasta n'hi ha alguna que surt al Google i tot, d'importanta com és. Sortiu dels vostres amagatalls, Prisques catalanes, alceu el puny enlaire sens temença i entoneu amb vostres companyes els goigs en llaor de Santa Prisca!

 

Prisques de Catalunya: no esteu soles! Prisques del món, UNIU-VOS!

 

15s comentaris

Aniversari piritiònic

Un dimecres qualsevol a la part alta de Barcelona.

Hivern. Tres quarts i mig de vuit A.M del dematí.

No plovisqueja, però està molt tapat. Encara és negra nit.

Servidor mena els seus passos cap a l'oficina. Tris-tras, tris-tras. El seu cap, però, va per altres camins.

L'MP3 deixa enrere les suites per violoncel de Bach i encara amb optimisme les Seeger Sessions del Bruce.

Old Dan Tucker was a fine old man, tituri turiturituàààààà. Camino fent saltironets. Tris-tras. Tris-tras. Alehop. Tris-tras. Tris-tras. Alehop.

M'agrada el dia d'avui. Sí, vale, és gris. Però maco. Perquè la vida és xula. Perquè Bach. Perquè Bruce. Perquè sí. Perquè tu. Perquè tot.

I perquè avui en Zinc fa dos anyets i… què voleu que hi faci si m'agrada que sigui aixins?

[@more@]

21s comentaris

No entreu sense trucar

De vegades vas pels puestus i veus coses tan surrealistes que, emulant el gran Sombretti, desenfundes el mòbil, fas una foto i corres a penjar-la al bloc.

 

Entre vosaltres i jo: no és que el timbre soni fluix. És que la mestressa de la botiga sordeja.

 

[@more@]

8s comentaris

Aniversari anarròsic

Avui tot l'hemisferi occidental està de festa grossa, puix se celebra el cinquanta-dosè aniversari de la gran (i permeteu-me que empri la lletra de colorins de les grans ocasions) Ana Rosa Quintana!

 

[@more@]

L'Ana Rosa, referent indiscutible de la cultura europea d'aquest turbulent tombant de mileni, és una dona amb inquietuds tan diverses que, analitzant el conjunt de la seva obra, hom només pot titllar-la de dona del renaixement.

 

Periodista incisiva, polemista i generadora d'opinió, mare  de família abnegada, directora d'un imperi editorial i sex-symbol (sense photoshop ni re), l'Ana Rosa és, però, per damunt de tot, una brillant escriptora.

 

Arreu de la blocosfera s'han organitzat infinitat d'actes per celebrar aquesta efemèride, com per exemple… per exemple… molts. Un servidor també vol contribuir modestament a homenatjar la figura d'aquesta gran icona literària, amb un poema d'inspiració clarament anarròsica.

 

De col·lega a col·lega. Perquè jo, com ella, també sóc escriptor:

 

A la manera de l'Ana Rosa.

El veloz murciélago
hindú
comía (feliz!) cardillo
y kiwi.

La cigüeña tocaba el 
                         saxofón]
detrás
del palenque
                  de
                        paja.

 

Per molts anys Ana Rosa!!!!!

 

12s comentaris

Què és Catalunya? (Tercera part: una aproximació viària)

Després d'haver-nos atansat a la realitat nacional catalana des d'un punt de vista trigonomètric i macroeconòmic, ha arribat el moment de posar cara de Martí Gironell i analitzar què coi és Catalunya des d'un punt de vista viari.

 

[@more@]

Per començar, però, hem de remontar-nos a la lliçó de fa uns dies. Els més aplicats recordareu que  vam demostrar que Catalunya, vista des de dalt i amb certa perspectiva, pren les hetxures d'un perfecte triangle rectangle amb els vèrtexs situats a Bausén, Alcanar i Portbou.

 

 

Recordareu també que els costats del triangle corresponen als Pirineus (215 km), la Franja (255 km) i la Costa (310 km). I probablement també recordareu que el número de fills del senyor Venanci de Girona (que té sis fills) és exactament sis, tot i que això no ve a cuentu per re.

 

Però ai las! Una aproximació viària a Catalunya no pot basar-se en les línies rectes, puix les carreteres no ho són pas, de rectes, que ja sabeu que prenen formes capritxoses que les fan zigzaguejar per arreu on passen, bo i cercant ara un fons de vall entotsolat, adés una talaia encimbellada dalt d'un turonet, i la fadrina va a la font a buscar un cantiret d'aigua, tralareta, tralarà.

 

Així doncs, una aproximació viària a Catalunya exigeix que la distància entre Bausén i Portbou, entre Portbou i Alcanar i entre Alcanar i Bausén no sigui mesurada en línia recta, sinó que sigui considerada la distància real per carretera entre aquestes tres boniques viles. Segons el Google Maps, tindríem doncs que:

 

Els Pirineus fan 401 km.

La Franja fa 383 km.

La Costa fa 367 km.

 

I, per tant, amb aquestes proporcions, Catalunya es podria simplificar a aixòs:

 

 

Figura 1. Catalunya simplificada a aixòs. El triangle rectangle desapareix i obtenim un triangle gairebé equilàter.

 

Però encara podem anar més enllà si ens formulem una nova pregunta: què passaria si en comptes de considerar la distància per carretera considerem el temps que es triga a recorre aquesta distància?

 

M'agrada que jo mateix em faci aquesta pregunta… Per respondre-la cal tornar a les mateixes pàgines del Google Maps d'abans, d'on obtenim que:

 

Temps per anar de Bausén a Portbou: 254 minuts

Temps per anar de Bausén a Alcanar: 297 minuts

Temps per anar d'Alcanar a Portbou: 222 minuts

 

Finalment, construint un mapa de Catalunya proporcional a aquestes noves dimensions dels seus costats, obtenim aproximadament aixòs:

 

Figura 2. Aproximadament aixòs.

 

I per acabar, i com és habitual, us poso uns debers per comprovar que heu estat atents a la lliçó d'avui:

 

1. Feu el mateix exercici considerant la distància entre aquestes tres ciutats en transport públic. Qui no faci servir l'Alsina Graells tindrà mig punt més.

2. Assenyaleu tres mitjans de transport d'ús comú que farien que Catalunya prengués forma helicoïdal.

3. Indiqueu quans fills té el senyor Venanci de Girona (que té sis fills). Justifiqueu la resposta.

 

12s comentaris

Què és Catalunya? (Tercera part: una aproximació viària)

Després d'haver-nos atansat a la realitat nacional catalana des d'un punt de vista trigonomètric i macroeconòmic, ha arribat el moment de posar cara de Martí Gironell i analitzar què coi és Catalunya des d'un punt de vista viari.

 

[@more@]

Per començar, però, hem de remontar-nos a la lliçó de fa uns dies. Els més aplicats recordareu que  vam demostrar que Catalunya, vista des de dalt i amb certa perspectiva, pren les hetxures d'un perfecte triangle rectangle amb els vèrtexs situats a Bausén, Alcanar i Portbou.

 

 

Recordareu també que els costats del triangle corresponen als Pirineus (215 km), la Franja (255 km) i la Costa (310 km). I probablement també recordareu que el número de fills del senyor Venanci de Girona (que té sis fills) és exactament sis, tot i que això no ve a cuentu per re.

 

Però ai las! Una aproximació viària a Catalunya no pot basar-se en les línies rectes, puix les carreteres no ho són pas, de rectes, que ja sabeu que prenen formes capritxoses que les fan zigzaguejar per arreu on passen, bo i cercant ara un fons de vall entotsolat, adés una talaia encimbellada dalt d'un turonet.

 

Així doncs, una aproximació viària a Catalunya exigeix que la distància entre Bausén i Portbou, entre Portbou i Alcanar i entre Alcanar i Bausén no sigui mesurada en línia recta, sinó que sigui considerada la distància real per carretera entre aquestes tres boniques viles. Segons el Google Maps, tindríem doncs que:

 

Els Pirineus fan 401 km.

La Franja fa 383 km.

La Costa fa 367 km.

 

I, per tant, amb aquestes proporcions, Catalunya es podria simplificar a aixòs:

 

 

Figura 1. Catalunya simplificada a aixòs. El triangle rectangle desapareix i obtenim un triangle gairebé equilàter.

 

Però encara podem anar més enllà si ens formulem una nova pregunta: què passaria si en comptes de considerar la distància per carretera considerem el temps que es triga a recorre aquesta distància?

 

M'agrada que jo mateix em faci aquesta pregunta… Per respondre-la cal tornar a les mateixes pàgines del Google Maps d'abans, d'on obtenim que:

 

Temps per anar de Bausén a Portbou: 254 minuts

Temps per anar de Bausén a Alcanar: 297 minuts

Temps per anar d'Alcanar a Portbou: 222 minuts

 

Finalment, construint un mapa de Catalunya proporcional a aquestes noves dimensions dels seus costats, obtenim aproximadament aixòs:

 

Figura 2. Aproximadament aixòs.

 

Per acabar, i com és habitual, us poso uns debers per comprovar que heu estat atents:

 

1. feu el mateix exercici considerant la distància entre aquestes tres ciutats en transport públic. Qui no faci servir l'Alsina Graells tindrà mig punt més.

2. assenyaleu tres mitjans de transport d'ús comú que farien que Catalunya prengués forma helicoïdal.

3. indiqueu quans fills té el senyor Venanci de Girona (que té sis fills). Justifiqueu la resposta.

Comentaris tancats a Què és Catalunya? (Tercera part: una aproximació viària)