Tot té un límit

En aquesta vida tot té un límit llevat de tres coses que són, per ordre:

 

1 – La ràbia que fa la Marina Rossell.

2 – El perímetre abdominal de l'Ernest Benach.

3 – La meva paciència.

 

O almenys això és el que em pensava fins ara, perquè, ai las! (bonica interjecció de lament), una d'aquestes tres coses recentment ha arribat al seu límit.

 

No, no patiu: l'Ernest Benach no ha explotat ni re i la seva panxulina continua creixent desafiant els límits de l'elasticitat. Tampoc és que la Marina Rossell m'hagi deixat de fer més ràbia cada dia que passa. No. Tot plegat és més greu: se m'ha acabat la paciència.

 

I és per aixòs, amiguets i amiguetes, que a partir d'avui mateix canvio de casa. Ja podeu actualitzar els enllaços dels vostres blocs, els vostres lectors RSS, els favoritos i les cartilles de la caixa, perquè un servidor a partir d'ara viurà a:

 

 
 
(No s'invita particularment. S'agrairà l'assistència.)
 

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.