Fred

Hi ha situacions difícils per les quals creus que no hauràs de passar mai. No, segur que no. Tu no. Mai. Els altres sí. Tu mai. Perquè quan passen, passen sempre als altres, però no a tu. A tu mai. Als altres, sempre als altres.

 

I et vas enganyant fins que arriba un dia que els altres ets tu.

 

[@more@]

I hi ha, també, d'altres situacions difícils que creus que no viuràs mai perquè directament no passen mai a ningú. Ni a tu ni als altres. Passen només a les pel·lícules, als diaris, a les bones novel·les i a les males cançons. Són ciència ficció. No coneixes aquests altres a qui els hagi tocat viure-ho i, per tant, no cal enganyar-te pensant que a tu no et tocarà. Senzillament perquè és impossible que això passi en el teu univers on tot, lluny de ser perfecte, és previsiblement imperfecte.

 

I, malgrat tot, arriba un dia que passa.

 

I quan passa, quan ho vius, tens fred, molt fred. I poses la calefacció i tens fred. I t'acostes a l'estufa fins a cremar-te per fora, però per dins segueixes glaçat. I les cames et tremolen. Molt. I tens un pes al pit que no se'n va. I hi penses, hi penses, hi penses, i no entens re. I hi dones voltes i més voltes i no arribes enlloc. Potser perquè tot és tan absurd que no hi ha re a pensar ni enlloc on arribar. Potser perquè tot és tan fotudament increïble que, per moltes voltes que hi donis, tot plegat se t'escapa.

 

I no saps què passarà, perquè el temps sembla aturar-se. I la incertesa du als nervis. I els nervis a la por. I la por és mala companya quan el temps no avança.

 

Però malgrat tot, poc a poc, el temps passa. I tot i que no passa prou, des de darrera els vidres de l'autobús hi ha una mà que saluda. Un braç que s'aixeca amunt, ben amunt. Més amunt que mai.

 

I mentre t'ho expliquen se't fa un nus al coll i et torna el fred als ossos i el pes al pit. Et tremolen les cames i se't talla la veu. El carrer és ple de gent, però no els veus. Són només ombres.

 

Per sort plou i ningú no s'adonarà que estàs a punt de plorar.

 

Per sort plou i et ve Brossa al cap:

Per dissimular les llàgrimes que li queien
galtes avall va tancar el paraigua i va rebre
la pluja a la cara.

 

I així ho fas.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

15 comentaris a l'entrada: Fred

  1. XeXu diu:

    Per què fa tanta mala cara aquest post? Per què m’he entristit en llegir-lo? Espero que tot estigui bé, i que no sigui res que no es pugui arreglar. Que et toqui la pluja a la cara de vegades va bé, aclareix les idees. Però que no sigui per amagar el plor. Ànims.

  2. Perdoneu la intromissió però és que estic interessat en la vida i miracles d’Andreu II d’Hongria (1175-1235). Facim cinc cèntims un cop s’hagi eixugat.

  3. Hosti! Hi ha hagut algun xàfec imprevist?

  4. Dessmond diu:

    Sigui el que sigui, espero que hagi estat una d’aquestes coses que els “altres” hi han acabat trobant el remei. Molta sort, doncs. I ànims!.

  5. Espero que el fred marxi i les llàgrimes s’acabin.

  6. bluf... diu:

    doncs a mi m’han vingut ganes d’enviar-te una abraçada ben grossa! ànims amb el que sigui Zinc!

  7. Sé perfectament de què parles.

    Ànims!

  8. Jordi diu:

    Doncs contra aquesta mena de fred, una càlida abraçada.

  9. Roi diu:

    ànims company!

  10. Laianna diu:

    una abraçada ben forta

  11. sombretti diu:

    Ja ho veuràs, el fred anirà passant… i ja saps, aquí estem pel que sigui menester. Una abraçada forta

  12. Llum diu:

    Ostres, ara sí que m’has fet venir fred a mi. Espero que es passi aviat. I que acabi com si no hagués passat. Ànims!

  13. NeoPoeta diu:

    Zinc, espero que estiguis bé, m’has deixat preocupada… el psot realment m’ha entristit… m’ha agafat un ai al cor, un no sé què… Una abraçada, i un petó. Siusplau, millora’t!

  14. Modgi diu:

    La melanconia és molt tentadora perquè en ella sovint hi trobem fàcilment la bellesa, però és insana. Amunt que ets gran, Zinc!

  15. marta diu:

    L’escrit és potent, com sempre, i espero de tot cor que el fred no sigui fred i que la pluja sigui pluja.

Els comentaris estan tancats.