Aproximació a l’escriptura automàtica (amb goteres al sostre i un embalsamador de lilàs)

Les esquerdes del sostre plouen mel, però duc paraigües de mató: si em doneu quinze segons, envairé Kuala Lumpur.

 

[@more@]

Quinze segons? No. Ben mirat, amb quatre en tinc prou. Mireu: un, dos, set i quinze. Això fa quatre. Perquè sí. Perquè el temps ens el fem nosaltres. Perquè la mesura exacta de les hores la dóna l'olor dels lilàs. Perquè hi ha un senyor que n'embalsama, però no ha estat mai capaç de guardar-ne l'aroma en un pot de conserva. (Sí. Ho porten els diaris i no t'ho creus). Perquè els lilàs es marceixen i, de vegades, ve l'hivern.

 

I és per això que tot cau. L'hivern. Tot cau. Heus ací on has arribat: el món per un forat -l'univers corcat- i un set als pantalons. Heus ací tot el que tens. Hivern. I ara caus pel forat del món. Neves del cel com un collons de floquet inflat que no entén re i es pregunta perquè tot puja. Avall, avall. Endins, endins. Una costura a l'horitzó i res seria com és. Però ara caus. Ara neves. Univers endins, endins. Nevant avall. Nevant endins. Fins a la taula del fons de tot, la més llunyana de l'estufa, on el cambrer no et veurà mai i moriràs de set. O de fred.

 

Match point, monsieur, diu el maitre que surt a saludar. Game over? respons tu. (O bé preguntes, que no és el mateix, però gairebé ). I una merda: un, dos, tres, salvat per tots. Si no vols morir, pitja l'asterisc i inserta moneda (d'un dia d'abril).

 

De lluny, tot és mesquí. D'aprop tampoc, però per anar fent ja n'hi ha prou. Perquè demà, si Déu vol, a Beijing serà dimecres.

 

Però, això, l'embalsamador de lilàs encara no ho sap.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

11 comentaris a l'entrada: Aproximació a l’escriptura automàtica (amb goteres al sostre i un embalsamador de lilàs)

  1. NeoPoeta diu:

    Fa una mica de por, aquesta actualització, però no deixa de ser impactant i impresionant…

    Em pregunto quantes vegades l’hauré de llegir per entedre-la…

  2. Jordi diu:

    De Beijing a Kuala Lumpur passant per Montserrat (on fan el mató): 21.288.276,46 iardes

  3. XeXu diu:

    Em pregunto si aquest embalsamador de lilàs té alguna cosa a veure amb el senyor Benanci de Girona (que té sis fills). No podrien ser la mateixa persona?

  4. antoni diu:

    Ostres, jo també he d’escriure un post fumat a veure que em surt…

  5. Que has anat al turonet de la Serreta? Has tingut una revel·lació de Santa Prisca?

    Hi intueixo un riu que passa i per sort mai és el mateix.

  6. Alepsi diu:

    “la mesura exacta de les hores la dóna l’olor dels lilàs”

    Doncs mira, casi que féssin una altra olor, que a mi la mesura se’m queda curteta, eeeeeeh??? xDDD

  7. musa diu:

    Això de l’escriptura automàtica sempre m’ha agradat. Ho hauria de fer, de tant en tant

  8. NeoPoeta: por? “Por” és trobar-te enmig d’un concert de la Marina Rossell i no saber on és la sortida!

    Jordi, si no m’ho passeu a euros no me’n faig la idea…

    Xexu, no tenen re a veure… (però amb la senyora Dulores potser sí!)

    No, bluf…, no, que els drets només els vendré a la Mireia Feliu!

    Antoni, és que a mi em puja molt tot. Només amb una mica de salmó (fumat) ja em col·loco!

    Entre vós i jo, somiatrufes: se m’ha aparegut Santa Prisca parlant en castellà!

    Mola mil, perdi!

    Alepsi, hi ha qui prefereix l’olor de pegamento imedio, que aquesta sí que dura…

    Doncs bembé aixins, cris, bembé aixins

    Fes-ho, musa, i ja veuràs que ràpid que s’omplen 90 pàgines de text a times new roman…

    substitut, grà-ci-es!

  9. sombretti diu:

    Lo únic que no he entès és lo del set als pantalons. La resta, tot claríssim.

  10. marta diu:

    I ara la proposta seria fer un post d’escriptura no-automàtica. Com seria? 😀

Els comentaris estan tancats.