Dos nos fan un sí

No són les set tocades del matí. No estic a punt d'agafar el tren. No estic escoltant Catalunya Música per la ràdio del mòbil.

 

[@more@]

No baixo les escales de l'estació. No pico la T-50 que no em caduca demà. No hi ha interferències que van i venen. No baixo més escales. No agonitza la sintonia sota massa tones de ciment. No desapareix la guitarra del Yepes. No la substitueix una remor estúpida d'emissora mal sintonitzada. No queda un no-re buit. No m'enfado amb qui sap qui.

 

No penso que valgui la pena explicar-ho. No penjo cap post dient-ho.

 

No hi penso més. I no m'adono que, de la mateixa manera que tot el que és pot arribar a no ser simplement posant un no al davant, tot el que no és pot arribar a ser si el traiem.

 

Només és qüestió de no començar les frases amb un no i el miracle es fa sol.

 

O de començar-les amb dos.

 

No no és mentida?

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

8 comentaris a l'entrada: Dos nos fan un sí

  1. Vier diu:

    Estem positivistes, avui?

  2. sombretti diu:

    A les 7 ja és al tren, vostè? No m’extranya que tingui aquests pensaments tan extranys!

  3. Jo encara diria més, Bluf…: no (no (no no))! 😮

    Ansense comes, nocal, ansensecomes!

    Sempre, Vier, sempre! És que hi ha alguna alternativa? 🙂

    Jo també, Dessmond😉

    No ho digueu a dingú, sombretti, però no hi sóc fins a un quart ben tocat de vuit! 😛

  4. Vier diu:

    Hi ha alternatives, però són ptijors 😛

    Celebro que ni tan sols les contempli!

  5. Modgi diu:

    Efectivament, Zinc:

    , Amor

  6. Tan mentida com un sí, sí; és fals

Els comentaris estan tancats.