Paràbola

En aquells dies s'esdevingué que el senyor Napolitani s'assegué a la seva cadira i romangué durant tot el matí clavat davant l'ordinador. I tots els qui ho veieren quedaren meravellats i una mica confosos, puix el senyor Napolitani, auster de mena, no els tenia avesats a tals exhibicions de concentració.

[@more@]

I venia gent de molt lluny que no es creien la nova que havien sentit. I quan ho veien sortien corrent a explicar-ho a tots aquells que encara no havien rebut el do de la mística notícia.

I quan s'atansà l'hora de dinar, el senyor Napolitani trencà el seu recloïment, s'alçà i amb veu profunda i vehement digué a tots aquells que havien anat a contemplar la seva gesta:

– He creado una carpeta en la unidad compartida.

I tothom que ho sentí quedà extasiat. I se sentien arreu crits de joia que exclamaven: El senyor Napolitani és gran! Llarga vida al senyor Napolitani!

I el senyor Napolitani, model de perfecció espiritual i humana, fent ús de la seva reconeguda generositat explicà a tots aquells que ho volgueren sentir, com havia assolit la gesta.

– He ido a opción-crear-carpeta y luego a opción-renombrar-carpeta.

Però s'esdevingué que la carpeta creada pel senyor Napolitani era buida i calia omplir-la de contingut. I per un d'aquells capritxosos revolts del destí, només una persona de totes les congregades tenia aquesta fenya assignada, puix tots som els cridats però només un és l'Escollit.

I tot seguit el senyor Napolitani s'adreçà a l'Escollit i li digué:

– Ya puedes poner lo tuyo en la carpeta, Zinc.

I en Zinc, l'Escollit, copià dotze arxius a la carpeta creada pel senyor Napolitani. Dotze arxius. Dotze, símbol de l'ordre còsmic. Dotze, com les tribus d'Israel. Dotze, com les portes de Jerusalem.  Dotze, com els fruits de l'Arbre de la Vida. Dotze, com les divisions perfectes del firmament que dibuixen els signes del zodíac. Dotze, com els ous que caben en una dotzena.

I, com si la gràcia rebuda no fos prou gran, l'Escollit encara rebé uns quants consells més de la lluminosa figura del senyor Napolitani, font inacabable d'inspiració:

– Si quieres puedes crear subcarpetas. Ya sabes, opción-crear-carpeta y luego opción-renombrar-carpeta

I amb aquestes mateixes paraules fou com el senyor Napolitani, exhaust de tant d'esforç, s'acomiadà dels seus seguidors, desaparegué enmig d'una boira mística i es retirà a meditar sobre els seus assuntos. I encara ara és hora que torni a aparèixer.

I en veritat us dic que això que llegiu va passar exactament així com ho he escrit, si bé no en la forma, sí en el fons. I és just i necessari que aquesta gesta romangui perpètuament a la memòria de totes les generacions presents i futures per major glòria i lloança del senyor Napolitani.

Així sia.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 comentaris a l'entrada: Paràbola

  1. Athaelion diu:

    El senyor Napolitani és un líder a seguir! Podria ser el segon cap de llista despres de la nostra estimada Núria Feliu!

    Llarga vida a la Reina i al Rei!

  2. Puji diu:

    Ooooooooh! Però abans d’assolir aquesta gran gesta, havia fitxat o la concentració absoluta no li va permetre?

  3. Il signore Napolitano é un oumo di respetto e il padrone dil travallo…

  4. Vier diu:

    😀

    Que divertit, encara que treballar a les seves ordres no ho deu ser pas tant.

    M’ha agradat molt el to bíblic i “Dotze, com els ous que caben en una dotzena”.

  5. Gràcies Escollit, per fer-nos arribat les noves del senyor Napolitani. Ell et recompasarà d’alguna manera o altra la fenya que estàs fent de transmissió de la seva filosofia.

    (Volia esperar a ser el comentari número 12, però tampoc val molt la pena, oi?)

  6. Que fort, que fort! Que se m’ha publicat el comentari al moment!

  7. Athaelion, no sisplau, que el número dos ja està ocupat pel Pere Tàpias!!! (bé, ocupa el dos, el tres i una miqueta del quatre…) 😛

    Efectivament Puji, va fitxar, va desaparèixer, va tornar, va treballar (oh, oh,oh!) i va tornar a desaparèixer. Avui directament no ha vingut 😮

    Vinga bluf…, doncs aneeeeem… a berenar! 🙂

    En italià jo només se dir: E cuando arribo a casaaaaa: un capuccino!… o millor un cafeambllet. 😉

    Vier, per sort no treballo a les seves ordres, tot i que de vegades col·laborem… 😮

    Jajajajajajjajaajaj! El comentari dotze, Tarambana? Ui, al ritme que va aquest bloc ens hauríem d’esperar massa! 🙂

  8. Rituslee diu:

    dotze com dues vegades els fills del senyor Venanci de Girona…

  9. marta diu:

    Benaurat el comentari número dotze i benaurats tots els altres. Apa.

  10. Admirar la forma en què expressar-se mitjançant l’escriptura. El teu missatge és com una refrescant llegir. Aquest és un article interessant i informatiu per compartir amb els altres.
    Fifa World Cup

Els comentaris estan tancats.