Sense ,orar eñ tecñat

A casa teníem una Olivetti (amb tinta bicolor negra i vermella) i, de petit, un servidor va aprendre mecanografia.

 

[@more@]

Gràcies a això, ara de gran puc escriure a l'ordinador sense necessitat de mirar el teclat ni la pantalla. Vale, confesso que mentre escric aixòs estic mirant la pantalla, però ara us demostraré que girant el cap cap al sostre també puc fer-ho:

 

ei, que estic escrivint mirant el sostre, sujuru!, i em sento una mica idiota, o sigui que ara tornaré a mirar la pantalla, però no pas perquè no pugui escriure sense fer-ho sinó perquè si em veigués algú em miraria raro…

 

Hola! torno a ser jo mirant endavant com una persona normal. Això de no haver de mirar què toques per saber què escrius és un gran què. Especialment, perquè pots transcriure textos del paper a l'ordinador sense haver de patir per on poses els dits, amb el conseqüent increment de rendiment.

 

Però, ai las, hi ha una cosa que fa molta ràbia.

 

Però molta.

 

Molta, molta.

 

Moltíssima.

 

I els que escriviu com jo m'entendreu.

 

De vegades, quan estàs picant com un boig a l'ordinador alguna cosa que tens en paper, centres la vista només en el paper del costat de l'ordinador i no mires per res el teclat ni la pantalla. I, sense saber-ho, la mà dreta no és on hauria de ser, sinó desplaçada una columna cap a la dreta. I tot allò que estàs escrivint amb tanta dedicació se¡m va a ña ,erda èrqi+e qiam aoxeqies ña vosta d¡adpmes qie mp s¡emtçem re deñ qie est+as escrovo,t- O et caqies em eñ tecñat. em ña àmtañña o em eñ text qie est+as tramscrovomt. O et `regimtes èrqi+e cpo ñes ññetres estam `psades cp, estam añ tecñat. qie ,ora qie ñ¡prdre qie jam troat çes rarp. O. e,`remuat. fas ima àisa o t¡em vas a ña woloèdoa o trpbes aox+ps.

 

I fas una pausa, sel·lecciones tots els darrers paràgrafs, els suprimeixes, recol·loques els dits, i segueixes picant les lletres del teclat mentre vas pensant en si el senyor Venanci de Girona (que té sis fills) deu ser dels que mira el teclat o no.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

20 comentaris a l'entrada: Sense ,orar eñ tecñat

  1. Roi diu:

    Si té sis fills no crec que miri molt el teclat, altra feina té!

  2. Jordi diu:

    Senyir Ilivetti:

    Li ritirni la màquina d’escriure que em va vendre per què, cim pit cimprivar, ni funciina bé.

    Atentament

    Jirdi

  3. sombretti diu:

    Colló quin mal als ulls, tanta ñññ!!!

  4. XeXu diu:

    El que escrius malament amb la teva mà dreta té molta més coherència del que tindria el que escriuria jo si no mirés el teclat…

  5. Aida diu:

    a ,o ta,bçe ,¡ja àssat. ti. o fa ,pñta. èr+p qie ,pñta raboa aarrg _=

    sañit—

  6. Ostres, sí, tens tota la raó! jo només de veure el títol m’he fet un fart de riure!!! Mira que em passa sovint!

    Jo vaig aprendre a escriure també amb una Olivetti. La que es va comprar el meu pare de segona mà quan tenia 10 anys. No vull ni pensar quants anys té aquella màquina que… encara funciona!

  7. Boira diu:

    A mi em passa, i fot molta ràbia, per això sempre procuro mirar la pantalla, però tot i així és inevitable. També m’he acostumat a buscar les dos ratlletes la de la F i la de la J, i fins que els meus dits no les han trobat no començo a teclejar, però de vegades és inevitable.!

  8. Roi, s’ha de reconèixer que el senyor Venanci de Girona (que té sis fills) va per fenya!

    Jordi,hihaunatecladelmeuteclatquetampocnoacabad’anarbé!:P

    sombretti, tan que costa llegir-ho i tan poc que costa escriure-ho!

    XeXu vpñs dor qie aox+p çes gaore qipremt¿ 😛

    Sañit, Aida! 🙂

    Jajajajajajaja, Ññima! El pitjor de les Olivetti és quan se’t colava el dit petit en l’espai que quedava entre la a, la s i la z, Arrrrggggghhhhhh, quin mal! 😀

    Boira, sens dubte aquestes dues ratlletes són el segon invent més gran de la humanitat (després del KH7, evidentment) 🙂

    Tarambana, això d’aquí sí que fa mal d’ulls (i no fa riure gens!) 😛

    Oitant, Sopes de pa, crec que ña woloèdoa és una mítica cantanta de fados! 😀

  9. giratomic diu:

    I no, de moment no miraré al sostre quan teclejo…

    Per cert, que els francofons tenen el teclat quelcom semblant a AZERTY… vaig estar fa uns mesos a Holanda i vaig flipar per enviar mails des d’un portatil francès… xD

  10. Doncs jo escric amb dos ditets, tu. I molt ràpid…

  11. Dessmond diu:

    Jo com el veí de dalt. De la vella escola…

  12. Miolt vgraciós. Jo no tinc tanta pràctica com tu i no m’atreveixo a escriure sense mirar el teclat, però si que ho faig amb certa rapidesa.
    Això d’aprendre mecanografia sembla molt antic, i de veagede impressiona mirar enrere i recordar la màquina d’escriure amb què feia els treballs de l’institut. No fa tants anys d’això, no sóc tan vell, però t’adones de la gran evolució que hem hagut d’assimilar. Les nostres màquines d’escriure les veig en exposicions d’antiquaris, i aviat ens hi posaran a nosaltres.

  13. Ospa! a mi aquestes coses em passen molt sovint, massa. I em fa molta ràbia adonar-me que de cop i volta perquè estava mirant el paper, la mà se m’ha mogut i començo s rdvttiutr yonyrtird.
    I es clar, tinc que esborrar-ho tot per tornar-ho a escriure. Però bé, la velocitat mecanogràfica no l’he perdut tot i canviar del teclat d’una olivetti a un teclat d’ordinador (que mira que són diferents també). Al principi del canvi dels cops que li donava al teclat de l’ordinador em sortien quatre o 5 lletres iguals… que hi farem, mica en mica se n’aprèn i ara ja el tinc dominat.

  14. carmela diu:

    doncs sí, a mi també em passa i també de petita vaig aprendre a escriure (com ara, amb els ulls als simpson, siesque sóc massa…) amb una olivetti blau grisosa.
    el meu altre problema, a més del que esmentes, és que pillo tanta velocitat escrivint, que faig servir la fletxa d’esborrar contínuament, com una lletra més, tant com la barra de l’espai, vamos.
    potser si anés més lenta m’equivocaria menys, però enganxa tant la velocitat, el risc, la tensió…

  15. El senyor Venanci, que té 6 fills, és dels que pitja una tecla mirant-la i després mira la pantalla per veure si ho ha fet bé.
    Aixö d’escriure sense mirar el teclat va molt bé, perö quan surts a l’estranger ho passes fatal. Jo, amb dos ditetes i vinga.

  16. Era molt cruel, Bamboo, gairebé tant com els cursets de natació quan, amb el cavallet blanc, et feien saltar a la piscina amb la bombolla aquella a l’esquena…

    És vritat, Giratomic, en diuen teclat Dvorak! (almenos això diu ña woloèdoa) 😉

    Tempus fugit! Per casualitat no seràs pas aquesta Tempus fugit que ha tornat? 😮

    veí de dalt i dessmond, així segur que no deveu tenir aquests problemes! 🙂

    I amb els adelantos que hi ha, Jesús M. Tibau, aviat no hi haurà ni teclats, que ens conectaran un cable al caparró i sortirà tot el que pensem ja imprès! 😉

    Jajajajajaja, yourwinterwish! Jo de l’època de l’Olivetti conservo una tendència a prèmer el tabulador molt més fort del que convindria! 🙂

    Moskis, carmela! A mi em passa el mateix! Tinc la tecla de borrar absolutament controlada! 😀

    Juuuuuuuaaaaaaaaassssssssss, Sir William, no podíeu ser més gràfic descrivint el senyor Venanci de Girona (que té sis fills). I a més segur que comprova el que ha escrit mirant per sobre les ulleres (perquè en porta!)

  17. musa diu:

    Fuas… Jo crec que sóc un híbrid: no teclejo amb els dits que toquen, però ho faig força depressa i no necessito mirar gaire el teclat, sinó que amb la pantalla ja m’apanyo. Ara bé, quan he de copiar quelcom d’un paper no hi ha manera: he de memoritzar les frases, mirar la pantalla i teclejar! Serà falta de lateralitat?

  18. Aleix diu:

    Doncs ja és una sort saber escriure així. Jo he de mirar a la pantalla per saber què estic escrivint i què no em deixo res, no miro el teclat gairebé mai, però escric amb dos dits, els dos índex i de tant en tant m’ajudo amb algun altre. El secret? Haver de treballar amb les paraules a diari. Al final, els dits aprenen on han d’anar a petar. Ai del dia que em canviïn el teclat!

  19. Quin mal de cap llegir això… espectacular. Com va acabar vostè a l’escriure-ho?

  20. Innova di desain dengan eksterior aerodinamis dan dilengkapi berbagai fitur untuk melengkapi kenyamanan.

Els comentaris estan tancats.