Dins de l’Espinete

Ets en una reunió de fenya amb gent important, tractant temes transcendentals i prenent decisions que comportaran inversions considerables. Uiiiiiii, que important que és la reunióóóóóó… (copsi's novament el rintintín)

 

I de sobte, sense saber bembé perquè, et ve un nom al cap: Don Pimpón.

 

[@more@]

No hi trobes cap mena d'explicació (llevat que la senyora grossa i peluda que parla te l'hagi fet recordar), però ha anat així, pim-pam. I ara no et pots treure del cap aquella imatge. Aquells pantalons blaus amb tirants. Aquella samarreta de ratlles de colors. Aquell barret. Aquella panxota. Don Pimpón.

 

I mentre la senyora grossa i peluda parla, tu derives la teva (escassa) activitat mental a preguntar-te una qüestió realment transcendent: què se'n deu haver fet de Don Pimpón?

 

I automàticament et venen al cap altres noms d'alguns mites d'infantesa i joventut que han desaparegut del mapa. On és Josep Maria Ferrer-Arpí. On és el Fakir Kirman? Què se n'ha fet de la Montserrat Bessas Tevetrès París? I del Joan Nogués Tevetrés Washingtan? On para el Michael Dukakis? I la Rosa Conde? Amb qui menja l'Isabel Tenaille? Per qui toca el Kenny G? On és l'Anna Lafau? I el Butros-Butros Ghali?

 

Però per damunt de tot, i per tancar el cercle, et preguntes: què coi se'n deu haver fet de la mítica Chelo Vivares, la senyora que vivia dins de l'Espinete?

 

I quan arribes a casa, curiós de mena com ets, tecleges Chelo Vivares al Google (d'amagat, evidentment, que si et veia algú et miraria raro), i descobreixes que realment aquesta senyora no tan sols no té punxes a l'esquena, sinó que té una cara i una cançó (ejem) dedicada i tot. 

 

Evidentment, es tracta d'una d'aquelles cançons (ejem) que podries escoltar fins que et sortís sang per les orelles.

 



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

12 comentaris a l'entrada: Dins de l’Espinete

  1. vilapou diu:

    De la Chelo Vivares he anat a parar a la Emma Cohen, un mite per a mi, que era la Caponata…
    Ostres, es diu Rahola de segon cognom! Que no siguin parentes, si us plau.

  2. Flanagan diu:

    Jajajaja, doncs jo ja vaig pel terçer cop d’escoltar la cançó 🙂

  3. XeXu diu:

    No entenc d’on treus aquestes cançons, és realment horrible! I aquesta la Chelo Vivares no ha denunciat aquesta penya per fer una cançó d’ella? I no ho dic pels drets que pugui tenir, sinó per fer-la tan malament!

  4. marta diu:

    L’Oliana Molls es va fer capellà a Ventdelplà… i de la cucafera no en parla ningú. Si això no és una crisi…

  5. Puji diu:

    Zinc, amb aquesta cançó t’has superat. La mare de déu!

    Quanta gent i bitxos friquis que han desaparegut!

    La Chelo Vivares feia un anunci molt friqui de caramels per a la gola “Que cosas tiene mi novio!”

    Marta, l’Oliana abans de ser capellà va tenir una etapa rara de malles ajustades i petits canvis poderosos.

  6. Jordi diu:

    Ostres tu, ara m’has fet ballar el cap amb un altre nom … María Luisa Seco.

  7. Ostres, mestre, i de Caponata ha passat a senyora de Fernán Gómez…

    Això no pot ser bo pels vostres sentits, Flanagan!

    XeXu, és que la Chelo és massa bona persona…

    Marta, l’Oliana Molls de capellà a Ventdelplà? No el recordo… Però sí que me’n recordo de la cucafera!!!!

    Uala Puji la tia aquella era la Chelo? Quines coses…

    Eps, Jordi, parem màquines i fem un minut de silenci per la gran Maria Luisa Seco (A.C.S.). La cometa blancaaaaaaaa…

    Sí, bluf…, ho has sentit bé. És que no s’han estat ni a buscar una rima!

    Per cert. Si veient Barrio Sesamo vau detectar alguna vegada alguna mirada luxuriosa entre el forner Chema i l’Espinete, és normal. I no ho dic perquè el Chema fos un zoofílic (que potser també, però no ve al cas), sinó perquè estava casat amb la Chelo.

    Chema i Chelo… vès, m’ha fet gràcia…

  8. Jordi diu:

    Jo anava una mica més enrere, deu ser l’edat, i pensava en El mundo de la música.

  9. sombretti diu:

    Ja a aquella edat jo creia que el chema era gai… i resulta que estava casat amb la Espinete… quines coses!

  10. Vier diu:

    Heheheh, molt bona, amb el Butros-Butros Ghali m’has arribat al cor. És un nom que em fa molta gràcia i de tant en tant em passa pel cap. He de dir, però que últimament gaudeixo bastant cada cop que sento anomenar en Pervez Musharraf.

  11. Vier diu:

    Per cert, m’està sortint sang per les orelles 😀

  12. oriol diu:

    jajajajaaj.
    per favor, això és brutal!!
    i els comentaris no tenen desperdici. La gent està molt posadeta amb l’Espinete i els seus amics.

Els comentaris estan tancats.