Arxiu mensual: octubre de 2007

Por

Angoixa. Terror. Pànic. Aquesta nit els morts tornen a la vida i es fan els amos del món. Els pitjors malsons es fan realitat. Sang i fetge i udols de llop tenyiran la nit de dol. I la Por esdevindrà la mestressa del món. … Continua llegint

13s comentaris

El dia que la Marcela de Ventdelplà em va fer un electrocardiograma

L'infermera em diu que m'estiri a la llitera. Obre un calaix, en treu un manyoc de cables i em diu textualment: ara te farein un eletro. La imatge és depriment: una infermera amb pinta de Marcela de Ventdelplà (tenim cucretas … Continua llegint

4s comentaris

Déjà-vu

I un dia, metre llegeixes Atxaga, notes una mena de déjà-vu que et transporta fins un pont que uneix la realitat i la ficció.   [@more@] "¿Sabes qué se me ocurre, David? Podemos ir por el mundo como Bonnie and … Continua llegint

4s comentaris

Nou post que no té cap mena d’interès ni transcendència (llevat de tornar a batre el rècord del títol més llarg de la història de la catosfera) en el qual l’autor, en lletra cursiva de color verd fosc i amb el text aliniat al centre de la pàgina, fa una afirmació absolutament reveladora i certa sobre la seva identitat real, fins al punt de posar en perill l’anonimat que tant aprecia i, per desviar una mica l’atenció i amenitzar la lectura amb un joc de paraules d’aquells patilleros però que ningú no s’espera, enllaça les tres darreres síl·labes de la paraula “recargable” amb la fotografia d’un conegut actor que va ser protagonista de la pel·lícula “Allò que el vent s’endugué” on feia el paper de senyor que s’enamora de la Scarlett O’Hara

    Jo no sóc una pila recargable     [@more@] Tweet

9s comentaris

La pitjor actriu de Catalunya (I): el càsting

Com tothom ja sap, la pitjor actriu de Catalunya de tots els temps està al paro. I, paradoxalment, això fa que no pugui ser considerada actriu, puix no n'exerceix, per la qual cosa hauríem de concloure que aquest càrrec té … Continua llegint

14s comentaris

Decepcions

La primera Gran Decepció (així, en majúscula) de la vida arriba aviat. Quan neixes. Quan t'adones que viure és força més complicat que flotar tot el dia dins d'un sac de líquid amniòtic. Quan ets conscient que, per menjar, has … Continua llegint

21s comentaris

Meme de cançons

El Puji m'ha passat el meme de les cançons que, com tothom ja sap, vindria a consistir en reproduir aleatòriament totes les cançons de la mítica carpeta "Mi música" i respondre, per ordre, les vint-i-nou preguntes d'aquí sota amb els títols de … Continua llegint

7s comentaris

…i tres-cents!

    (és un vil plagi d'aquest post del perdedor)     [@more@] Horitzontals 1. El senyor Venanci de Girona en té sis. Fins i tot. Els festucs del Mercadona. 2. Mitja iaia. Del dret o del revés és la … Continua llegint

8s comentaris

Redacció sobre el número 299

A mi m'agrada molt el número dos-cents noranta nou perquè és un número molt gran. I a mi m'agraden molt els números molt grans, com per exemple el cent setanta milions vuit o el quatre mil dotze quinze o el … Continua llegint

10s comentaris

L’acusat número 8

Encaro un dels dies més importants de la meva vida amb agulletes a la galta dreta del cul, i amb els dits del peu esquerre adolorits. Coses de vells. Ja se sap.   No n'aniré, però demà, al judici, em … Continua llegint

4s comentaris