El conte de la dona que s’insultava a si mateixa

Avui us explicaré un conte. És el conte de la dona que s’insultava a si mateixa. Abans de començar, però, deixeu-me dir allò de "tota coincidència amb la realitat no és pas casualitat".

Dit això, engeguem: vet aquí que una vegada…

[@more@]

… hi havia un blocaire que es deia Zinc. Com a bon blocaire, en Zinc tenia un bloc (què, si no? una xarcuteria?). Ell penjava posts (què, si no? xoriços?) i la gent els llegia i li deixava comentaris. Tothom era tan feliç i cordial que feia hasta una mica de ràbia. Però un matí de setembre, com cada dia, en Zinc va llegir els comentaris que la gent li havia deixat durant el dia anterior i s’en va trobar un de diferent. Algú anomenat jdljasdñoi li deia que el bloc era "ñoño" (cosa prou certa, d’altra banda) i que tots els que el llegien i hi deixaven comentaris eren, com a mínim, "unos gilipollas" (cosa no tan certa, d’altra banda).

En Zinc, en adonar-se que l’amable lector i comentarista anomenat jdljasdñoi s’estava titllant a si mateix de "gilipollas", va pensar que es tractava d’un error i va eliminar el comentari. Tot seguit, amb la consciència tranquila per haver esmenat l’error en què altri no devia haver reparat, en Zinc se’n va anar tot saltironant al bosc a collir maduixes per fer confitura (permeteu-me la llicència, però com que la idea és que això sigui un conte cal vestir-ho amb els elements escaients).

Però, ai las! (bonica interjecció de lament), quan en Zinc després de l’agradable passeig va tornar a la seva caseta de fusta enmig del bosc i va conectar-se a internet gràcies al Wi-fi de la seva veïna, la senyora guineu, va poder observar que aquell que es feia dir jdljasdñoi, insistia en titllar-se a si mateix, ara ja no de "gilipollas", sinó de "cursi". En Zinc va decidir no esborrar el comentari perquè va trobar que donava hasta com a vidilla al seu bloc tan "ñoño".

Obro parèntesi i aturo un moment la narració per dir que ñoño, com a paraula, és molt lletja. Tanco parèntesi i prosegueixo.

Poca estona més tard, algú anomenat juno, va deixar un altre comentari al bloc. El sentit era totalment oposat, tipo "quin bloc més maco que tens, Zinc". Caram, caram, quina activitat més frenètica i més rara, tenint en compte que en els darrers quatre dies el post només havia rebut un comentari, va pensar per si mateix en Zinc. Empès per l’afany de treure l’entrellat de tot plegat, va identificar-se com a usuari de blocat, va anar a la pàgina d’estadístiques del bloc i va comparar les IP’s d’on provenien els comentaris de jdljasdñoi i de juno.

Mecasumlospadré. Quina casualitat:

Efectivament, jdljasdñoi i juno (esposa de Júpiter i protectora de les dones) escrivien des del mateix PC. Ai, ai, ai…

En Zinc, poc amant de fer judicis precipitats i/o temeraris, va aventurar una hipòtesi: aquella que es feia dir juno i que devia pagar tinco-trinco la seva connexió a internet als senyors d’AUNA tenia un veí que es feia dir jdljasdñoi que es connectava via Wi-fi al seu internet i deixava comentaris faltons al mateix bloc on ella penjava comentaris pilotes.

Vale, costa de creure, però no em negareu, nens i nenes que llegiu aquest conte, que l’esquizofrènica alternativa encara costa més de creure. No pot ser que jdljasdñoi i juno siguin la mateixa persona. I si ho són… xata, per molt esposa de Júpiter que siguis, estàs fatal. Que ho sàpigues!

I tot d’un plegat, aquest conte s’ha acabat.

De moment.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

17 comentaris a l'entrada: El conte de la dona que s’insultava a si mateixa

  1. gemminola diu:

    Jo, Amic, no en tindria cap dubte, aquesta noia que diu que deien que Jupiter era el seu marit no crec que tingui un vei que li robi el guifi just en el mateix moment que ella i deixin missatges just en el mateix, just en el mateix lloc (altrament dit, el teu bloc) – massa casualitat és massa casulitat – O potser és un greu problema de personalitat… qui sap! Sigui el que sigui… noieta… quina poca feina (menys que jo hi tot i ja és dir!)

  2. adagio diu:

    Vaja tela! si que costa de creure, però després de veure algunes proves… doncs una IP val més que mils frases.

  3. vilapou diu:

    És que vostè també… La pobre Juno que plena de vergonya va voler el seu instant (privat) de glòria, i va vostè i li descobreix el pastís. Suposo que ha lograt unes quantes visites per veure el seu primer post (sosso, però sosso i poc instructiu amb ganes).
    Bé seguirem l’evolució “literària” de la deessa. He, he, he.

  4. karbeis diu:

    Val a dir que quan he llegit (al migdia) el comentari on et dèien “ñoño”, m’he fotut un fart de riure de cal Déu. I és que encara recordo el dia que algú et va titllar de “pispiret”. Pispiret i ñoño. Com et defineixis mai així davant d’un tercer que no és conegui, hasta pot pensar que ets gilipolles -com els que t’escrivim comentaris-, jajaja.

    Ara, que Déu n’hi do amb l’entrada triomfal de l’ínclita a la blocosfera. No només s’ha retratat ben retratada, sinó que el senyor Zinc li ha dedicat un conte (amb comentari inclòs d’en Mestre Vilapou). Què més es pot demanar? Que en Montilla en fagi esment al proper discurs?

    Au, vagi bé amb les teves “ñoñeries” 😉

  5. Ñoño? Benvolgut Zinc, miri que se m’acudirien adjectius per titllar-lo i, ja li ben juro que ñoño no seria cap d’ells!
    És el preu que ha de pagar per la “fama” del seu bloc. Per què, pregunto, això no serà una maniobra publicitària, de la tal Juno per escalar posicoins als 100 més actius?
    De tota manera, hi ha una cosa que no em cap al cap. Per què la gent és tan poc respectuosa? Ningú obliga a llegir els blocs i encara menys a comentar-los! Si no li agrada el que llegeix… doncs que canviï de pàgina!

  6. bluf... diu:

    vaja, sembla ser que no sap on s’ha fotut aquesta…segur que no ha llegit el que vas fer amb el tal Santi…

    em sembla que és la primera vegada que algú que no em coneix de res de res del món em diu “gilipolles”, i segur que és la primera vegada que m’ho diuen al costat d’un comentari on surt la maria gorgues…

  7. gemminola diu:

    Ja ho sé, La Juno és la novia del Santi, per tant, SAnti és en Júpiter!

  8. Ai, qué hi farem Zinc. Si és que ell/a no s’havia fet a la idea que s’estava insultant a sí mateix perquè si haguès estat capaç d’adonar-se’n haguès fet comentaris més elaborats i no un simple ñoño gilipollas. Potser és que no ha fet vacances i ja no té energia a les neurones. Potser no n’ha tingut mai, no de vacances, d’energia….

  9. Amic Zinc, no hi pateixis ni un segon més del que la qüestió mereix de patir. Et dono la raó, per sobre de tot, en que l’adjectiu “ñoño” és de per sí “gilipolles” i et comentaré que jo, en una ocasió fa temps, també vaig rebre una sèrie de comentaris d’una noia, una maníaca que es va entestar en que jo era un “pijo y un niño de papá que te meas en todo porqué toda la vida has sido un consentido” que, al seu moment, també em van preocupar.

    Com tu molt bé apuntes, jo també li vaig argumentar que, de fet, era ella mateixa la que optava per llegir-me (fins i tot seguia amb obsessió els meus comentaris en altres blocs) i que si tan malament trobava que estaven enfocats els meus posts, que no entrés més al blog. La cosa va durar poc més que una setmana, bàsicament per la meva falta de predisposició a seguir amb la murga, entre altres coses perquè va titllar el blog de “tópico” i “maleducado” i jo, amb franquesa, el considero de lo més atòpic, alhora que educat i formal (m’han educat així). Davant de tan aberrants distorsions de la realitat, vaig decidir oblidar aquesta persona (que mai va deixar l’ellanç del seu blog, si és que en tenia. Covardia?) i seguir el meu camí cap a no sé on, però clar està que amb gent així al cosat, de cap manera.

  10. Àirum diu:

    Ei! Aquí el gilipolles Àirum! Jo hi veig tres opcions: o la tal Juno és burra, o té doble personalitat, o el seu marit o company o companya li té jurada, Zinc! Si és l’última, compte amb Júpiter, que tenia molta mala llet!

  11. KAsh diu:

    Jaja, boníssim! Doncs mai m’havia sentit tan bé perquè em diguessin gilipolles, doncs ho sóc, i tant que sí!
    La gent està fatal fatal… Ostres, se m’estan acudint un munt d’hipòtesis per resoldre aquesta mena d’esquizofrènia però ho deixarem aquí, no sigui cas que al final la ñoña sigui jo!

  12. musa diu:

    Caram Zinc… amb el que s’ha de topar un… Trolls n’hi ha a tot arreu, però amb una actuació tan surreal (per no dir una altra cosa) com la d’aquest, ben pocs n’he vist. En fi, que no sigui res, el seguirem llegint i foragitant trolls, si cal (ara, que potser jo els facturaria al Santi…)

    Salut!

  13. sulpertu diu:

    Hòstia, Zinc…que fort !! A mi no se m´hagués ocurregut mai que aquests dos comentaris poguessin provenir del mateix lloc. De fet, això és una cosa que no he mirat mai. Quina intuició !!! sí senyor !!!

  14. Dessmond diu:

    Estic intentant associar la corresponent moraleja -que no és cap ciutat residencial madrilenya-.
    Quin bestiar que corre pel món, encara que sigui en forma de bits…! Sort que no et poden mossegar.

  15. gemminola diu:

    Per cert… On para la novia del Santi?

  16. L'avi diu:

    Benvolgut Zinc, penso que està molt bé que hagis explicat el tema, però per altre banda penso que a certa gent no cal donar-li importància i que per tant no val la pena perdre temps amb elles.
    Així que jo, de vostè, donaria el tema per tancat i barrat.

  17. Alepsi diu:

    Ja sé que té una tira de dies el post… però no em puc estar de deixar-te un comentari (encara a risc de ser titllada de “ñoña”…): m’ha encantat el conte!!! xDDDD
    Has pensat en editar-lo??? Si hi penses té moralina, i tot: si has de fer una cosa d’amagat, fes-la bé, cony! Que a internet tot se saaaaaaaap…. xDDDD

Els comentaris estan tancats.