Arxiu mensual: juliol de 2006

Insomni

Nit de dissabte a diumenge. Me’n vaig a dormir. El despertador em diu que són la 1 en punt, però va dotze minuts avançat. Són les 0:48 [@more@] No puc dormir. Dono voltes al llit pensant cosetes. I penso, per … Continua llegint

10s comentaris

Un punt de bogeria

De vegades, quan no saps fer arribar les paraules a l’alçada d’allò que vols explicar, has de recórrer a una cançó. Per sort, sempre trobaràs algú que, abans que tu, ja ha cantat allò que sents però no saps dir. … Continua llegint

2s comentaris

El psicòpata tallacaps

Aquesta nit, a casa, hem somiat. I què? (us preguntareu, probablement, amb bon criteri). Doncs que és poc habitual que ho fem. O que ens recordem que ho hem fet. Parlo d’aquella conversa tan típica de l’hora de l’esmorzar en … Continua llegint

16s comentaris

El parc de les feres

Avui la meva nebodeta m’ha dut al zoo (també conegut com "el parc de les feres" per tots aquells que encara es refereixin a l’aeroport com a "camp d’aviació"). [@more@] -Tiet Xinc, tiet Xinc!!! Nirem a veure els cucrudils, les … Continua llegint

20s comentaris

La Síndrome d’Stendhal

Diuen que quan Stendhal va visitar per primer cop Florència, no va poder assimilar l’impacte de tanta bellesa concentrada en tan poc espai. Ell ja ho sabia que Florència era molta Florència, i que el què s’hi trobaria seria, com … Continua llegint

18s comentaris

Sí, digui’m?

Aquest havia de ser un divendres tonto. Els divendres de vacances ja ho tenen, això. Perden una mica la raó de ser. Havia de ser un divendres d’anar fent, de deixar-lo passar depressa perquè arribi ja disssssssabte (que pinta, de … Continua llegint

9s comentaris

Papers mullats

Se sent una màquina d’escriure.Se sent un got que s’omple.Comença una musiqueta divertida (no l’identifico, però fa: traliro-traliro-traliro-traliro-tralaralaralaraaaaaa).Una veu femenina anuncia: Papers Mullats: un programa de Joan Barril i Joan Ollé per a les nits de diumenge. Probablement l’emissió més … Continua llegint

16s comentaris

De com em vaig convertir en un lladre

No tans sols sóc un assassí, sinó que també sóc un lladregot. Però ho puc explicar tot… [@more@] Ahir la Musa explicava les (intenses) impressions del seu viatge a Mandril i acababa la crònica amb un poema de Jaime Gil … Continua llegint

12s comentaris

Pre-guerra, guerra i post-guerra

Ja fa 70 anys i aviat no quedarà ningú que pugui parlar-nos de primera mà de la Guerra. De la Guerra potser no, però de la post-guerra ens en podran parlar els testimonis directes durant molt temps. Va ser llarga. … Continua llegint

10s comentaris

El camí dels nàufrags

Tècnicament parlant, demà seria el meu primer dia de vacances. Però només tècnicament perquè, a la pràctica, ja fa dos dies que hi sóc. [@more@] Segons la modesta opinió d’un servidor, les vacances han de servir per dos objectius totalment … Continua llegint

11s comentaris